L'Acadèmia Valenciana de la Llengua dedicarà l’any 2020 a la figura de Carmelina Sánchez-Cutillas. (Madrid, 1927 - València, 2009). Historiadora, poeta i novel·lista. Es va donar a conéixer a partir del 1976, sobretot gràcies a la novel·la Matèria de Bretanya. Jornades acadèmiques, exposicions i la reedició d'algunes de les seues obres serviran per a recobrar el llegat d'aquesta autora molt vinculada a Altea.
Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València. Fou professor de llengua i literatura catalana entre 1983 i 2018. Fou fundador i coordinador de la revista Lletres de Canvi (1980-1983) i presideix en l’actualitat l’Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà a Alcoi, que organitza el premi de poesia “Manuel Rodríguez Martínez” (36 edicions en 2019). Ha muntat diversos espectacles poètics entre els quals destaquen “Paradís d’enlloc”, 1987, “La set de ser d’Alvaro de Campos”, 1988, “Valls endins”, 1989, “He aixecat mentre escrivia el cap”, 1993, “Llibre de Sinera”, 1995, “Homenatge a Ovidi”, 1995, “Els poetes de l’Ovidi”, 1999, “Poesia per al Cabanyal”, 2001, “A tres veus”, 2007 i recitals de poesia de Joan Valls a Alcoi, Sueca i València (2017) entre d’altres.
Els seus treballs sobre literatura i llibres es troben dispersos per pròlegs, revistes i edicions diverses. Publicà una columna setmanal al diari Levante-EMV des de 1998 fins a 2014.
Obres de poesia publicades:
La ciutat del tràngol, Tres i Quatre, València, 1979. Esbós d’un cos, Prometeo, València, 1983. De foc i danses, Víctor Orenga, València, 1987. l’acròbata dels ponts, Amós Belinchón Ed., València, 1989. Matèria primera, La Forest d’Arana, València, 1993. Erosions, Amós Belinchón, València,1994. Ambaixada de Benialí, Martín Impressors, València, 2000. Música del sentit (tria personal 1978-1999), Brosquil Edicions, València, 2002. Humus, Bromera, Alzira, 2003. Lletra per a un àlbum, Pagès, Lleida, 2005.
Estranyament, Edicions 62, Barcelona, 2013.
Ha guanyat diversos premis d'entre dels quals destaquem els de poesia:
La ciutat del tràngol, Tres i Quatre, València, 1979. Premi Vicent Andrés Estellés 1978.
Fil de vint, Manel Rodríguez-Castelló musicat per Miquel Gil
FIL DE VINT Els àngels del serení han brodat coixins d'estreles perquè la meua nineta hi pose el cap per dormir. Agulleta i fil de vint els àngels quan ve la nit, un llençol de lluna plena i randes blanques de seda. Dorm nineta, dorm ni-non, corre l'aigua de puntetes, que els ocells se'n van a jóc quan els grills mengen rosetes. Van cosint una cançó, son soneta, non-ni-non, els àngels del serení amb agulletes i fil.
Cançó de l'alba, Manel Rodríguez-Castelló
Canta Hugo Mas
Cançó de l'alba, interpretada per Arthur Caravan
CANÇÓ DE L'ALBA
Per a l'Ovidi
La brisa s'abeura
en els cristalls de l'heura
quan el cortinatge de la nit encara en vetla
la transparència.
Hi ha estels dalt dels terrats
i l'aire és el perfum d'una flor negra
Ja empunya l'alba el seu glavi
i signa el llavi que libava el seu nèctar
L'amor s'escola avall
per les andrones de l'alba
Vénen les ones
i la lluna
de la mar es desatansa
No vull partir amor amb l'ombra amarga
Somnàmbul de les cordes de l'arpa
del vent de l'alba
t'està rosegant el moll de l'os
tot el fred de l'alba
Fes-me créixer de la llavor de l'ombra amarga
Camines vora via
ravals enllà
ferit per la llum que sagna
Sol amb el teu germà
vas entonant
la cançó de l'alba
No vull partir amor amb l'ombra amarga
El somni, l'eco del somni recitat pel poeta
L'eco del somni interpretat per Rafa Xambó
L'ECO DEL SOMNI
Somni d'un somni
Foc d'encenalls i memòria
Corrent amunt de tèrboles aigües, A contrapès de vendavals i silenci, En el rastre esborradís d'una lletra, El miracle escrit dels pentagrames I l'escalfor que pinta abrils prenyats de llum.
Somni d'un somni Foc d'encenalls i memòria
Giragonses del temps, vaivens anònims, En l'harmonia agermanada de l'esquadra, En el fragor de l'idioma alliberat a penes, En la marxa d'igualtat d'homes i dones, En el fulgor de metalls de la mà que s'alça.
Somni d'un somni Foc d'encenalls i memòria
I el vertigen de timbals de l'alegria, En la multitud que va refent el sortilegi I l'espiral infinita d'un compàs que besa La pell tremolosa de primeres dianes, En l'embriagada gratuïtat de la festa.
Somni d'un somni Foc d'encenalls i memòria
Rapte que és plenitud i absència, Una memòria, una memòria d'esquinçalls, Fidelitat multiplicadora de l'herència, Ecos d'un somni d'infinit Que de nou i sempre recomença.
Sociolingüística:
ciència que estudia el comportament dels parlants d’una llengua, és a
dir estudia la identitat lingüística dels grups socials, les seues
actituds i els seus prejudicis enfront la llengua. També analitza les
realitats multilingües i els fenòmens de contacte lingüístic.
Lleialtat lingüística: Predisposició d’un parlant a no abandonar l’ús de la llengua pròpia mai, dins de la comunitat lingüística a què pertany.
Autoodi: el
parlant d’una llengua es nega a utilitzar la pròpia llengua i adopta
l’idioma dominant per un sentiment d’inferioritat causat per
discriminació lingüística per part dels parlants d’una altra llengua
considerada superior.
Prejudicis lingüístics: Judicis
de valor no racionals emesos sobre una llengua o sobre una varietat
lingüística, generats per la ignorància o la malvolença, que responen a
estereotips. Se sol diferenciar entre prejudicisinterlingüístics, que afecten la valoració d’una llengua respecte d’altres, i prejudicisintralingüístics, que tenen relació amb la diversitat interna d’una llengua.
LLENGÜES EN CONTACTE
Llengua minoritària: llengua que disposa d’un nombre reduït de parlants ( a Europa, el suec amb 8 milions de parlants, per exemple).
Llengua minoritzada:
llengua que veu restringida els àmbits d’ús i les funcions en benefici
d’una altra llengua, la denominada dominant ( el català, l’èuskar o el
gal·lés, per exemple).
Bilingüisme: ús altern de dues llengües. Classes:
Individual: quan una persona és capaç de fer servir dos idiomes.
Social: un
grup social usa dues llengües; una de pròpia i una altra d’un altre
grup, que es van alternant segons unes normes establertes.
Territorial: un
espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades: en
cadascuna d’elles s’utilitza una d’elles ( el cas de Bèlgica).
La situació més freqüent és la de
bilingüisme social que , cas que hi haja desequilibri en l’ús d’ambdues
llengües (una s’empra en les relacions formals i l’altra, la pròpia, en
els àmbits familiars) provoca una situació desubstitució lingüística.
Diglòssia: situació
que es produeix en una societat on conviuen dues llengües o més i una
d’elles es considerada superior i té uns usos elevats culturalment i
sociopolítica, mentre que l’altra o les altres s’usen per a funcions
informals.
Conflicte lingüístic: situació
produïda quan una llengua forana comença a ocupar els àmbits d’ús i les
funcions que corresponen a la llengua pròpia d’una comunitat
lingüística. Aquest procés pot abocar en la substitució lingüística.
Substitució lingüística: la
llengua pròpia (L1) es desplaçada de forma parcial o total per la forana
(L2) en diversos àmbits d’ús. És un procés lent, de caràcter
quantitatiu (nombre de parlants i freqüència d’ús) i qualitatiu
(diferent distribució de funcions lingüístiques, normes i àmbits d’ús).
Aquest procés es pot resoldre favorablemet amb la normalització
lingüística.
Normalització lingüística: procés
social pel qual una llengua minoritzada esdevé el mitjà habitual de
comunicació privat i públic, formal i informal, oral i escrit, en el
conjunt d’una societat. L’objectiu és que tota la població conega i use
la llengua de forma habitual i en tots els nivells i àmbits d’ús. Els
mitjans de comunicació i l’ensenyament constituiran els instruments
fonamentals per a la normalització del coneixement. Les mesures que els
poders públics prenen per afavorir aquest procés rep el nom depolítica lingüística.
Normativització lingüísticao codificació lingüística: procés de codificació ortogràfica, morfosintàctica i lèxica d’una llengua.
Sociolingüística:
ciència que estudia el comportament dels parlants d’una llengua, és a
dir estudia la identitat lingüística dels grups socials, les seues
actituds i els seus prejudicis enfront la llengua. També analitza les
realitats multilingües i els fenòmens de contacte lingüístic.
