MANEL RODRÍGUEZ-CASTELLÓ
Alcoi, 1958. Resideix a València.
Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València. Fou professor de llengua i literatura catalana entre 1983 i 2018. Fou fundador i coordinador de la revista Lletres de Canvi (1980-1983) i presideix en l’actualitat l’Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà a Alcoi, que organitza el premi de poesia “Manuel Rodríguez Martínez” (36 edicions en 2019). Ha muntat diversos espectacles poètics entre els quals destaquen “Paradís d’enlloc”, 1987, “La set de ser d’Alvaro de Campos”, 1988, “Valls endins”, 1989, “He aixecat mentre escrivia el cap”, 1993, “Llibre de Sinera”, 1995, “Homenatge a Ovidi”, 1995, “Els poetes de l’Ovidi”, 1999, “Poesia per al Cabanyal”, 2001, “A tres veus”, 2007 i recitals de poesia de Joan Valls a Alcoi, Sueca i València (2017) entre d’altres.
Els seus treballs sobre literatura i llibres es troben dispersos per pròlegs, revistes i edicions diverses. Publicà una columna setmanal al diari Levante-EMV des de 1998 fins a 2014.
Obres de poesia publicades:
La ciutat del tràngol, Tres i Quatre, València, 1979.
Esbós d’un cos, Prometeo, València, 1983.
De foc i danses, Víctor Orenga, València, 1987.
l’acròbata dels ponts, Amós Belinchón Ed., València, 1989.
Matèria primera, La Forest d’Arana, València, 1993.
Erosions, Amós Belinchón, València,1994.
Ambaixada de Benialí, Martín Impressors, València, 2000.
Música del sentit (tria personal 1978-1999), Brosquil Edicions, València, 2002.
Humus, Bromera, Alzira, 2003.
Lletra per a un àlbum, Pagès, Lleida, 2005.
Els seus poemes han estat musicats i interpretats per veus com la de Miquel Gil, Hugo Mas, Rafa Xambó o el grup Arthur Caravan.
Esbós d’un cos, Prometeo, València, 1983.
De foc i danses, Víctor Orenga, València, 1987.
l’acròbata dels ponts, Amós Belinchón Ed., València, 1989.
Matèria primera, La Forest d’Arana, València, 1993.
Erosions, Amós Belinchón, València,1994.
Ambaixada de Benialí, Martín Impressors, València, 2000.
Música del sentit (tria personal 1978-1999), Brosquil Edicions, València, 2002.
Humus, Bromera, Alzira, 2003.
Lletra per a un àlbum, Pagès, Lleida, 2005.
Estranyament, Edicions 62, Barcelona, 2013.
Ha guanyat diversos premis d'entre dels quals destaquem els de poesia:
- La ciutat del tràngol, Tres i Quatre, València, 1979. Premi Vicent Andrés Estellés 1978.
- Humus, Bromera, Alzira, 2003. Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot 2001.
- Lletra per a un àlbum, Pagès, Lleida, 2005. Premi Maria Mercè Marçal 2005.
- Estranyament, Edicions 62, Barcelona, 2013. LI Premi Ausiàs March 2013.
Enllaços d'interés sobre l'autor:
Premi Ausiàs March 2013 amb l'obra Estranyament
- Poemes musicats
Fil de vint, Manel Rodríguez-Castelló musicat per Miquel Gil
FIL DE VINT
Els àngels del serení
han brodat coixins d'estreles
perquè la meua nineta
hi pose el cap per dormir.
Agulleta i fil de vint
els àngels quan ve la nit,
un llençol de lluna plena
i randes blanques de seda.
Dorm nineta, dorm ni-non,
corre l'aigua de puntetes,
que els ocells se'n van a jóc
quan els grills mengen rosetes.
Van cosint una cançó,
son soneta, non-ni-non,
els àngels del serení
amb agulletes i fil.
Cançó de l'alba, Manel Rodríguez-Castelló
Canta Hugo Mas
Cançó de l'alba, interpretada per Arthur Caravan
CANÇÓ DE L'ALBA
Per a l'Ovidi
La brisa s'abeura
en els cristalls de l'heura
quan el cortinatge de la nit encara en vetla
la transparència.
Hi ha estels dalt dels terrats
i l'aire és el perfum d'una flor negra
Ja empunya l'alba el seu glavi
i signa el llavi que libava el seu nèctar
L'amor s'escola avall
per les andrones de l'alba
Vénen les ones
i la lluna
de la mar es desatansa
No vull partir amor amb l'ombra amarga
Somnàmbul de les cordes de l'arpa
del vent de l'alba
t'està rosegant el moll de l'os
tot el fred de l'alba
Fes-me créixer de la llavor de l'ombra amarga
Camines vora via
ravals enllà
ferit per la llum que sagna
Sol amb el teu germà
vas entonant
la cançó de l'alba
No vull partir amor amb l'ombra amarga
El somni, l'eco del somni recitat pel poeta
L'eco del somni interpretat per Rafa Xambó
L'ECO DEL SOMNI
Somni d'un somni
Foc d'encenalls i memòria
Corrent amunt de tèrboles aigües,
A contrapès de vendavals i silenci,
En el rastre esborradís d'una lletra,
El miracle escrit dels pentagrames
I l'escalfor que pinta abrils prenyats de llum.
Somni d'un somni
Foc d'encenalls i memòria
Giragonses del temps, vaivens anònims,
En l'harmonia agermanada de l'esquadra,
En el fragor de l'idioma alliberat a penes,
En la marxa d'igualtat d'homes i dones,
En el fulgor de metalls de la mà que s'alça.
Somni d'un somni
Foc d'encenalls i memòria
I el vertigen de timbals de l'alegria,
En la multitud que va refent el sortilegi
I l'espiral infinita d'un compàs que besa
La pell tremolosa de primeres dianes,
En l'embriagada gratuïtat de la festa.
Somni d'un somni
Foc d'encenalls i memòria
Rapte que és plenitud i absència,
Una memòria, una memòria d'esquinçalls,
Fidelitat multiplicadora de l'herència,
Ecos d'un somni d'infinit
Que de nou i sempre recomença.
Somni d'un somni
Foc d'encenalls i memòria
I memòria, i memòria...
Corrent amunt de tèrboles aigües,
A contrapès de vendavals i silenci,
En el rastre esborradís d'una lletra,
El miracle escrit dels pentagrames
I l'escalfor que pinta abrils prenyats de llum.
Somni d'un somni
Foc d'encenalls i memòria
Giragonses del temps, vaivens anònims,
En l'harmonia agermanada de l'esquadra,
En el fragor de l'idioma alliberat a penes,
En la marxa d'igualtat d'homes i dones,
En el fulgor de metalls de la mà que s'alça.
Somni d'un somni
Foc d'encenalls i memòria
I el vertigen de timbals de l'alegria,
En la multitud que va refent el sortilegi
I l'espiral infinita d'un compàs que besa
La pell tremolosa de primeres dianes,
En l'embriagada gratuïtat de la festa.
Somni d'un somni
Foc d'encenalls i memòria
Rapte que és plenitud i absència,
Una memòria, una memòria d'esquinçalls,
Fidelitat multiplicadora de l'herència,
Ecos d'un somni d'infinit
Que de nou i sempre recomença.
Somni d'un somni
Foc d'encenalls i memòria
I memòria, i memòria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada