dimarts, 26 d’abril del 2016

TEMA 14.EXPLICA L'OBRA TEATRAL DE JOSEP MARIA BENET I JORNET I LA SEUA RELACIÓ AMB EL MÓN AUDIOVISUAL.


Supertot de Benet i Jornet a Castellar (1978 i 2019)

M. Benet i Jornet-Autors a lletrA

Tema elaborat

Obres de teatre: 

Teatre realista i social. Una vella coneguda olor (1963)




Retorn al realisme. Berenàveu a les fosques (1971). Representada el 1973 i titlada de drama obsolet.




Teatre de la impotència. Desig.





Sèries de TV: 
Poble Nou


Nissaga de Poder



dijous, 14 d’abril del 2016

El Teatre. Tema 11 i 13

Tema 11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
Tema 13. Descriu les caractéristiques bàsiques de l'escriptura teatral actual.

prezi tema 11 i 13

TEMA 12. DESCRIU ELS ASPECTES MÉS IMPORTANTS DE L'OBRA TEATRAL DE MANUEL DE PEDROLO.



Algunes representacions:
Homes i No


La nostra mort de cada dia



dimarts, 22 de març del 2016

Comentari del text: El poder de les falles


1. Tema i estructura.
2. Resum.
3. Modalització.

 

dissabte, 19 de març de 2016


El poder de les falles

La pedagogia, també la que s'ha d'exercir des del poder, requereix paciència i temps, mà esquerra, d'acord, però també fermesa i uns objectius clars. Els dies de falles transformen València en un observatori privilegiat per veure quin efecte tenen sobre el carrer, i sobre una festa hipertrofiada que arrossega encara els pitjors vicis del franquisme, el batibull de la transició i el malson dels anys de PP, els nous governs d'esquerres. En aquest sentit, i des d'una perspectiva forçosament superficial, la del simple transeünt que es mou per la consabuda escenografia de la ciutat, no sembla haver-hi canviat res, la mateixa ocupació de l'espai públic per a major glòria privada, la mateixa explotació abusiva de la metonímia de la part (el faller) pel tot (el ciutadà): hiperbòlics paradors, o com es diguen, taponant la via pública, el petardeig immisericorde a deshores i sense complexos ni excuses, el mateix estil barroer, insípid i anacrònic manipulant el gust popular de les falles, la insistència monotemàtica del bunyolisme elevat a dogma, la metàtesi del plàstic de les banderoles, l'excés d'enllumenat concebut per enlluernar la consciència crítica de les persones, la macrocefàlia del poder que organitza, pauta i controla tot aquest merder. El que és aparent només, ja dic, sense reparar en despeses a compte de tots, en els presumibles dèficits que arrossega tot l'entramat predemocràtic; sense mirar d'aprofundir en una sociologia del balafiament, de la ideologia cavernària emparada sota el mantell multicolor de l'asèpsia, del panxacontentisme dels qui, manés qui manés, sempre han tingut la paella pel mànec. No costa d'imaginar, ni fins i tot d'entreveure en les ànsies descordades d'uns preparatius que s'apropien del carrer amb indissimulat aire de venjança, que la dreta, desacreditada a tort i a dret per culpa de la seua orgia de corrupció, que també ha utilitzat les falles per als seus propòsits funestos, s'arrecera en un búnquer que és propietat d'ella, el seu gran invent, el gran mètode –encara més poderós que el futbol– per assegurar la narcosi col·lectiva i la cacera de la dissidència. És prompte per al balanç, és cert. Però ens agradaria saber què volen fer de les falles els Ribó, les Oltra, els Puig. La condescendència amb el poder de les falles tal com s'han concebut fins ara és una temptació comprensible per a qui vol assegurar la seua ració de pastís però irresponsable i suïcida per a qui aspira a canviar la ciutat i fer-la més democràtica, més lliure, més amable. La condescendència pot estar inspirada per la por però acaba inevitablement en la complicitat. No es tracta d'anar contra el món faller de base, és clar, sinó contra els privilegis, els abusos, la utilització de la festa per a fins espuris. I ací no hi hauria d'haver mitges tintes, o s'impulsa una festa del poble i per al poble (i passeu-me l'obligat reduccionisme) o s'actua a favor dels privilegis i la casta falleril. Permetre els abusos tradicionals i impresentables d'aquests dies o fer la viu-viu per por al poder que encara tenen els amos del corral potser permetrà un cert armistici entre la València vella i la que està per venir, potser faria guanyar alguns vots per la banda d'estribord, però seria una decepció en tota regla per als votants que els van pujar al poder institucional i més prompte que tard se'n pagarien les conseqüències. Atents a la jugada.

dimecres, 17 de febrer del 2016

TEMA 10. LA POESIA DE MIQUEL MARTÍ I POL HA ACONSEGUIT UN GRAN RESSÒ SOCIAL. EXPLICA-HO I RAONA-HO.

Miquel Martí i Pol des de Roda de Ter. A través de diferents persones vinculades a l'escriptor podreu conéixer la seua vida i també podreu escoltar alguns dels seus poemes acompanyats del so d'un saxo.



Selecció de poemes

Vida i obra: característiques i estil. Estimada Marta.

dimarts, 16 de febrer del 2016

TEMA 8. EXPLICA LES CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS DE LA PRODUCCIÓ POÈTICA DE SALVADOR ESPRIU.

Per a preparar el tema 8, a més dels materials de classe et recomane aquest enllaç que correspon a un documental de TV3 sobre l'autor:

Salvador Espriu, el temps de les paraules.

"Sóc l'home nés avorrit i ensopit d'aquest món". Als anys 60, els poemes d'Espriu es van convertir en bandera de la joventut antifranquista. A través dels seus familiars, el programa ressegueix episodis que van marcar la seua vida, com la mort dels seus germans, i descobreix com, més enllà de la cara pública, hi ha un altre Salvador Espriu irònic i gran conversador. 



INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE




Homenatge a Salvat-Papasseit
Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."




dilluns, 1 de febrer del 2016

ésAdir EL PORTAL LINGÜÍSTIC DE LA CORPORACIÓ CATALANA DELS MITJANS AUDIOVISUALS

ésAdir

ésAdir El portal de la CCMA


Què és l'?

L' és el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). 
El projecte  es va començar a gestar l'any 2003, coincidint amb el vintè aniversari de TV3 i Catalunya Ràdio, amb la intenció d'aprofitar els avantatges que proporciona el format web per oferir, d'una manera conjunta, els materials elaborats al llarg dels anys pels equips d'assessorament lingüístic de les diverses empreses de la CCMA.
El 9 de febrer del 2006 l' es presenta públicament, fruit de la revisió, unificació i actualització de textos fins llavors dispersos, redactats anys enrere, coma ara el llibre d'estil de TV3.

Des d'aquell moment, els continguts es revisen i s'amplien constantment, d'acord amb l'actualitat i les necessitats expressives diàries dels nostres mitjans. 

El 13 de juliol del 2011 s'aprova el LLIBRE D'ESTIL DE LA CCMA del qual forma part l'. El EL LLIBRE D'ESTIL es pot consultar en format web des del 14 de juliol del 2011 i en format paper des del juliol del 2013.


LES NORMES DE CASTELLÓ DE 1932

Normes d'ortografia valenciana. La festa del llibre 1933

FONÈTICA

Teoria i pràctica dels sons vocàlics i consonàntics. Fonètica sintàctica.