MARIUS TORRES
(1910-1942)
CANÇÓ A MAHALTA
Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
Les cançons a Mahalta són uns cants inspirats per Mercè Figueras, una dona amb qui va compartir passeigs, lectures i converses en la seva estada al sanatori de Puig d’Olena, que durà fins a la seva mort.
Palmes:
En el poema, el mot “palmes” tant pot fer referència als arbres com a
la fulla d’aquest arbre, però, a causa del seu simbolisme, ens pot fer
pensar en la palma del martiri (evocant la mort, fins i tot, de tantes
persones que perdien la vida durant la guerra civil). Recordem que va
ser escrit el 1937, en ple conflicte bèl—lic, i que Màrius Torres
pertanyia a una família d’ideologia republicana.
Meandres: meandre: m. 1 Volta sinuosa que fa un curs d’aigua, un
riu, un camí.
|
