FONÈTICA

QUADRE FONÈTICA SINTÀCTICA

POSICIÓ	OCLUSIVES SONORES /b/, /d/, /g/	OCLUSIVES SORDES /p/, /t/, /k/	FRICATIVES SORDES /s/, /∫/	AFRICADES SORDES /t∫/
Davant pausa	•ensordeixenàrab [árap] fred [frét] fang [fáηk]	•són sordesrap [ráp] dent [dént] casc[kásk]	•són sordescas [kás] feliç [felís] peix [péj∫]	•són sordesmaig [mát∫] despatx [despát∫]
Davant paraula començada per vocal	• ensordeixenàrab alt [árap ált] fred inhumà [frét inumá] fang espés [fáηk espés]	• continuen sordes xop esvelt [t∫óp esvélt] tot amic [tót amík] sec i net [séki nét]	• sonoritzenels amos [elz ámos] braç alçat [bráz alsát] peix amarg [péjʒ amárk]	• sonoritzenmaig únic [mádʒ únik] despatx obert [despádʒ obέrt]
Davant paraula començada per consonant sorda	• ensordeixenclub social [clúp sosiál] sud profund [sút profúnt] sang tèbia [sáηk tέbia]	• continuen sordes nap cuit [náp kwít] cant foll [kánt fó] circ tronat [sírk tronát]	• continuen sordes dos quinzets [dós kinzéts] feliç potser [felís potsér] feix sec [féj∫séc]	• continuen sordes puig pelat [pút∫pelát] empatx total [empát∫totál]
Davant paraula començada per consonant sonora	• són sonorestub gran [túb grán] verd blavós [vέrd blavós] sang negra [sáηg négra]	• sonoritzencap blanc [cáb bláηk] dent gran [dénd grán] sac major [ság madʒór]	• sonoritzenles dents [lez dénts] braç dur [bráz dúr] peix blau [péjʒ bláw]	• sonoritzenfaig vell [fádʒ véʎ] cartutx desfet [kartúdʒ desfét]

C. SONORES:
/b/ boca	/m/ matí			/	ʎ/		lloba
/d/ damunt	/n/ nas			/l/ color
/g/ goma, guerra	/η/ Congo			/d		ʒ/		fetge, platja
/r/ carro, rosa	/	ɲ/	nyap	/ʒ/ taronja, gerani
/ɾ/cara, cantar	/z/ zero, casa			/v/ veu

C. SORDES:
/p/ pipa	/∫/caixa, xarop, feix
/t/ total	/t∫/cotxe, xafar, maig, mig
/k/ cantar, que, ofec
/f/ café
/s/ saber, atroç, fossa, ceba

Supertot de Josep Maria Benet i Jornet a Castellar (1978)

Pere Sánchez en el paper de Supertot (1978)

CONCEPTES BÀSICS DE SOCIOLINGÜÍSTICA

Sociolingüística: ciència que estudia el comportament dels parlants d’una llengua, és a dir estudia la identitat lingüística dels grups socials, les seues actituds i els seus prejudicis enfront la llengua. També analitza les realitats multilingües i els fenòmens de contacte lingüístic.

Lleialtat lingüística: Predisposició d’un parlant a no abandonar l’ús de la llengua pròpia mai, dins de la comunitat lingüística a què pertany.

Autoodi: el parlant d’una llengua es nega a utilitzar la pròpia llengua i adopta l’idioma dominant per un sentiment d’inferioritat causat per discriminació lingüística per part dels parlants d’una altra llengua considerada superior.

Prejudicis lingüístics: Judicis de valor no racionals emesos sobre una llengua o sobre una varietat lingüística, generats per la ignorància o la malvolença, que responen a estereotips. Se sol diferenciar entre prejudicis interlingüístics, que afecten la valoració d’una llengua respecte d’altres, i prejudicis intralingüístics, que tenen relació amb la diversitat interna d’una llengua.

LLENGÜES EN CONTACTE

Llengua minoritària: llengua que disposa d’un nombre reduït de parlants ( a Europa, el suec amb 8 milions de parlants, per exemple).

Llengua minoritzada: llengua que veu restringida els àmbits d’ús i les funcions en benefici d’una altra llengua, la denominada dominant ( el català, l’èuskar o el gal·lés, per exemple).

Bilingüisme: ús altern de dues llengües. Classes:

Individual: quan una persona és capaç de fer servir dos idiomes.

Social: un grup social usa dues llengües; una de pròpia i una altra d’un altre grup, que es van alternant segons unes normes establertes.

Territorial: un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades: en cadascuna d’elles s’utilitza una d’elles ( el cas de Bèlgica).

 

La situació més freqüent és la de bilingüisme social que , cas que hi haja desequilibri en l’ús d’ambdues llengües (una s’empra en les relacions formals i l’altra, la pròpia, en els àmbits familiars) provoca una situació de substitució lingüística.

Diglòssia: situació que es produeix en una societat on conviuen dues llengües o més i una d’elles es considerada superior i té uns usos elevats culturalment i sociopolítica, mentre que l’altra o les altres s’usen per a funcions informals.

Conflicte lingüístic: situació produïda quan una llengua forana comença a ocupar els àmbits d’ús i les funcions que corresponen a la llengua pròpia d’una comunitat lingüística. Aquest procés pot abocar en la substitució lingüística.

Substitució lingüística: la llengua pròpia (L1) es desplaçada de forma parcial o total per la forana (L2) en diversos àmbits d’ús. És un procés lent, de caràcter quantitatiu (nombre de parlants i freqüència d’ús) i qualitatiu (diferent distribució de funcions lingüístiques, normes i àmbits d’ús). Aquest procés es pot resoldre favorablemet amb la normalització lingüística.

Normalització lingüística: procés social pel qual una llengua minoritzada esdevé el mitjà habitual de comunicació privat i públic, formal i informal, oral i escrit, en el conjunt d’una societat. L’objectiu és que tota la població conega i use la llengua de forma habitual i en tots els nivells i àmbits d’ús. Els mitjans de comunicació i l’ensenyament constituiran els instruments fonamentals per a la normalització del coneixement. Les mesures que els poders públics prenen per afavorir aquest procés rep el nom de política lingüística.

Normativització lingüística o codificació lingüística: procés de codificació ortogràfica, morfosintàctica i lèxica d’una llengua.

JOAN FRANCESC MIRA

- Joan F. Mira assagista.
- L'assaig polític de Mira.
- Selecció de textos.


Tv3/alacarta/savis/joan-francesc-mira

LECTURA TERCER TRIMESTRE

LECTURA TERCER TRIMESTRE CURS 2017-2018

JESÚS TUSON. UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES (Contra els tòpics)

TREBALL SOBRE EL LLIBRE:

1. Tema i breu reflexió crítica de cadascun dels capítols.

2. Tria els dos capítols que més t'hagen interessat i fes una redacció imitant l'estil de l'autor sobre el tema que s'hi planteja.

Format del treball: Document de text compartit al drive del correu de la professora.

Data de lliurament: Setmana del 10 al 13 d'abril de 2018

JESÚS TUSON

Breu biografia

Adeu a Jesús Tuson, amic de les llengües

Escandall I, Joan Elies Adell

Escandall I recitat pel poeta

Manel Rodríguez-Castelló. Poemes recitats.

Fil de vint, Manel Rodríguez-Castelló musicat per Miquel Gil

Els àngels del serení 
han brodat coixins d'estreles 
perquè la meua nineta 
hi pose el cap per dormir. 

Agulleta i fil de vint 
els àngels quan ve la nit, 
un llençol de lluna plena 
i randes blanques de seda. 

Dorm nineta, dorm ni-non, 
corre l'aigua de puntetes, 
que els ocells se'n van a jóc 
quan els grills mengen rosetes. 

Van cosint una cançó, 
son soneta, non-ni-non, 
els àngels del serení 
amb agulletes i fil.

Cançó de l'alba, Manel Rodríguez-Castelló

Canta Hugo Mas

Interpretada per Artur Caravan

CANÇÓ DE L'ALBA
                    
                   Per a l'Ovidi

La brisa s'abeura 
en els cristalls de l'heura  
quan el cortinatge de la nit encara en vetla 
la transparència. 

Hi ha estels dalt dels terrats 
i l'aire és el perfum d'una flor negra 

Ja empunya l'alba el seu glavi 
i signa el llavi que libava el seu nèctar 

L'amor s'escola avall 
per les andrones de l'alba 
Vénen les ones 
i la lluna 
de la mar es desatansa 
        No vull partir amor amb l'ombra amarga 

Somnàmbul de les cordes de l'arpa  
del vent de l'alba  
t'està rosegant el moll de l'os 
tot el fred de l'alba  
       Fes-me créixer de la llavor de l'ombra amarga 

Camines vora via 
ravals enllà 
ferit per la llum que sagna 
Sol amb el teu germà 
vas entonant 
la cançó de l'alba 
      No vull partir amor amb l'ombra amarga 

El somni, l'eco del somni recitat pel poeta

POESIA RECITADA

De parar i desparar taula, Maria Mercè Marçal

L'horabaixa petita, i trista (Coral Romput), Vicent Andrés Estellés i recitat per Ovidi Montllor.

M'aclame a tu, Vicent Andrés Estellés recitat per Francesc Anyó

L'Elionor, Miquel Martí i Pol i recitat per David Espunya

Indesinenter, Salvador Espriu i performance parapoètica de Kiku Mistu

València sota la lluna, Marc Granell i recitada per Verònica Andrés

Tema 7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

Estellés. 2nBAT from esther_montesinos