diumenge, 18 d’octubre del 2020

CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS ESCRIPTORA DE L'ANY 2020 PER L'AVL





L'Acadèmia Valenciana de la Llengua dedicarà l’any 2020 a la figura de  Carmelina Sánchez-Cutillas. (Madrid, 1927 - València, 2009). Historiadora, poeta i novel·lista. Es va donar a conéixer a partir del 1976, sobretot gràcies a la novel·la Matèria de Bretanya. Jornades acadèmiques, exposicions i la reedició d'algunes de les seues obres serviran per a recobrar el llegat d'aquesta autora molt vinculada a Altea.






Resultat d'imatges de carmelina sánchez-cutillas matèria de bretanya        Resultat d'imatges de carmelina sánchez-cutillas poemes





Documental ‘Carmelina, mar i cel’ d’À Punt:



dilluns, 13 de gener del 2020

Manel Rodríguez-Castelló


Resultat d'imatges de manel rodríguez castelló

MANEL RODRÍGUEZ-CASTELLÓ

Alcoi, 1958. Resideix a València. 

Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València. Fou professor de llengua i literatura catalana entre 1983 i 2018. Fou fundador i coordinador de la revista Lletres de Canvi (1980-1983) i presideix en l’actualitat l’Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà a Alcoi, que organitza el premi de poesia “Manuel Rodríguez Martínez” (36 edicions en 2019). Ha muntat diversos espectacles poètics entre els quals destaquen “Paradís d’enlloc”, 1987, “La set de ser d’Alvaro de Campos”, 1988, “Valls endins”, 1989, “He aixecat mentre escrivia el cap”, 1993, “Llibre de Sinera”, 1995, “Homenatge a Ovidi”, 1995, “Els poetes de l’Ovidi”, 1999, “Poesia per al Cabanyal”, 2001, “A tres veus”, 2007 i recitals de poesia de Joan Valls a Alcoi, Sueca i València (2017) entre d’altres.
Els seus treballs sobre literatura i llibres es troben dispersos per pròlegs, revistes i edicions diverses. Publicà una columna setmanal al diari Levante-EMV des de 1998 fins a 2014.

Obres de poesia publicades:

La ciutat del tràngol, Tres i Quatre, València, 1979.
Esbós d’un cos, Prometeo, València, 1983.
De foc i danses, Víctor Orenga, València, 1987.
l’acròbata dels ponts, Amós Belinchón Ed., València, 1989.
Matèria primera, La Forest d’Arana, València, 1993.
Erosions, Amós Belinchón, València,1994.
Ambaixada de Benialí, Martín Impressors, València, 2000.
Música del sentit (tria personal 1978-1999), Brosquil Edicions, València, 2002.
Humus, Bromera, Alzira, 2003.
Lletra per a un àlbum, Pagès, Lleida, 2005.

Estranyament, Edicions 62, Barcelona, 2013.

Ha guanyat diversos premis d'entre dels quals destaquem els de poesia:
  • La ciutat del tràngol, Tres i Quatre, València, 1979. Premi Vicent Andrés Estellés 1978.
  • Humus, Bromera, Alzira, 2003. Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot 2001.
  • Lletra per a un àlbum, Pagès, Lleida, 2005. Premi Maria Mercè Marçal 2005.
  • Estranyament, Edicions 62, Barcelona, 2013. LI Premi Ausiàs March 2013.


Els seus poemes han estat musicats i interpretats per veus com la de Miquel Gil, Hugo Mas, Rafa Xambó o el grup Arthur Caravan.


Enllaços d'interés sobre l'autor:

Premi Ausiàs March 2013 amb l'obra Estranyament



  • Poemes musicats


Fil de vint, Manel Rodríguez-Castelló musicat per Miquel Gil


FIL DE VINT

Els àngels del serení 
han brodat coixins d'estreles 
perquè la meua nineta 
hi pose el cap per dormir. 

Agulleta i fil de vint 

els àngels quan ve la nit, 
un llençol de lluna plena 
i randes blanques de seda. 

Dorm nineta, dorm ni-non, 

corre l'aigua de puntetes, 
que els ocells se'n van a jóc 
quan els grills mengen rosetes. 

Van cosint una cançó, 

son soneta, non-ni-non, 
els àngels del serení 
amb agulletes i fil.



Cançó de l'alba, Manel Rodríguez-Castelló
Canta Hugo Mas



Cançó de l'alba, interpretada per Arthur Caravan



CANÇÓ DE L'ALBA

Per a l'Ovidi

La brisa s'abeura 
en els cristalls de l'heura 
quan el cortinatge de la nit encara en vetla 
la transparència. 

Hi ha estels dalt dels terrats 
i l'aire és el perfum d'una flor negra 

Ja empunya l'alba el seu glavi 
i signa el llavi que libava el seu nèctar 

L'amor s'escola avall 
per les andrones de l'alba 
Vénen les ones 
i la lluna 
de la mar es desatansa 
No vull partir amor amb l'ombra amarga 

Somnàmbul de les cordes de l'arpa 
del vent de l'alba 
t'està rosegant el moll de l'os 
tot el fred de l'alba 
Fes-me créixer de la llavor de l'ombra amarga 

Camines vora via 
ravals enllà 
ferit per la llum que sagna 
Sol amb el teu germà 
vas entonant 
la cançó de l'alba 
No vull partir amor amb l'ombra amarga



El somni, l'eco del somni recitat pel poeta



L'eco del somni interpretat per Rafa Xambó




L'ECO DEL SOMNI

Somni d'un somni
Foc d'encenalls i memòria

Corrent amunt de tèrboles aigües,
A contrapès de vendavals i silenci,
En el rastre esborradís d'una lletra,
El miracle escrit dels pentagrames
I l'escalfor que pinta abrils prenyats de llum.

Somni d'un somni
Foc d'encenalls i memòria

Giragonses del temps, vaivens anònims,
En l'harmonia agermanada de l'esquadra,
En el fragor de l'idioma alliberat a penes,
En la marxa d'igualtat d'homes i dones,
En el fulgor de metalls de la mà que s'alça.

Somni d'un somni
Foc d'encenalls i memòria

I el vertigen de timbals de l'alegria,
En la multitud que va refent el sortilegi
I l'espiral infinita d'un compàs que besa
La pell tremolosa de primeres dianes,
En l'embriagada gratuïtat de la festa.

Somni d'un somni
Foc d'encenalls i memòria

Rapte que és plenitud i absència,
Una memòria, una memòria d'esquinçalls,
Fidelitat multiplicadora de l'herència,
Ecos d'un somni d'infinit
Que de nou i sempre recomença.

Somni d'un somni
Foc d'encenalls i memòria

I memòria, i memòria...


Poesia actual: autors valencians

POESIA ACTUAL: AUTORS VALENCIANS
Joan Navarro

    Marc Granell

    Jaume Pérez Montaner Manel Rodríguez-Castelló


      dimarts, 4 de setembre del 2018

      FONÈTICA

      POSICIÓ
      OCLUSIVES SONORES /b/, /d/, /g/
      OCLUSIVES SORDES /p/, /t/, /k/
      FRICATIVES SORDES /s/, /∫/
      AFRICADES SORDES /t∫/
      Davant pausa
      ensordeixenàrab [árap]
      fred [frét]
      fang [fá
      ηk]
      són sordesrap [ráp]
      dent [dént] casc[kásk]
      són sordescas [kás]
      feliç [felís]
      peix [péj
      ]
      són sordesmaig [mát] despatx [despát]
      Davant paraula començada per vocal
      • ensordeixenàrab alt [árap ált]
      fred inhumà [frét inumá] fang espés [fá
      ηk espés]
      • continuen sordes
      xop esvelt [tóp esvélt] tot amic [tót amík]
      sec i net [séki nét]
      • sonoritzenels amos [elz ámos] braç alçat [bráz alsát] peix amarg [péjʒ amárk]
      • sonoritzenmaig únic [mádʒ únik] despatx obert [despádʒ obέrt]
      Davant paraula començada per consonant sorda
      • ensordeixenclub social [clúp sosiál] sud profund [sút profúnt] sang tèbia [sáηk tέbia]
      • continuen sordes nap cuit [náp kwít]
      cant foll [kánt fó]
      circ tronat [sírk tronát]
      • continuen sordes dos quinzets [dós kinzéts] feliç potser [felís potsér] feix sec [féjséc]
      • continuen sordes puig pelat [pút∫pelát] empatx total [empát∫totál]
      Davant paraula començada per consonant sonora
      • són sonorestub gran [túb grán]
      verd blavós [v
      έrd blavós] sang negra [sáηg négra]
      • sonoritzencap blanc [cáb bláηk] dent gran [dénd grán] sac major [ság madʒór]
      • sonoritzenles dents [lez dénts] braç dur [bráz dúr] peix blau [péjʒ bláw]
      • sonoritzenfaig vell [fádʒ ʎ]
      cartutx desfet [kartúd
      ʒ desfét]


      C. SONORES:
      /b/ boca
      /m/ matí
      /
      ʎ/
      lloba
      /d/ damunt
      /n/ nas
      /l/ color
      /g/ goma, guerra
      /η/ Congo
      /d
      ʒ/
      fetge, platja
      /r/ carro, rosa
      /
      ɲ/
      nyap
      /ʒ/ taronja, gerani

      /ɾ/cara, cantar

      /z/ zero, casa
      /v/ veu

      C. SORDES:
      /p/ pipa
      /∫/caixa, xarop, feix
      /t/ total
      /t∫/cotxe, xafar, maig, mig
      /k/ cantar, que, ofec
      /f/ café
      /s/ saber, atroç, fossa, ceba

      dimarts, 24 d’abril del 2018

      CONCEPTES BÀSICS DE SOCIOLINGÜÍSTICA


      Sociolingüística: ciència que estudia el comportament dels parlants d’una llengua, és a dir estudia la identitat lingüística dels grups socials, les seues actituds i els seus prejudicis enfront la llengua. També analitza les realitats multilingües i els fenòmens de contacte lingüístic.

      Lleialtat lingüística: Predisposició d’un parlant a no abandonar l’ús de la llengua pròpia mai, dins de la comunitat lingüística a què pertany.

      Autoodi: el parlant d’una llengua es nega a utilitzar la pròpia llengua i adopta l’idioma dominant per un sentiment d’inferioritat causat per discriminació lingüística per part dels parlants d’una altra llengua considerada superior.

      Prejudicis lingüístics: Judicis de valor no racionals emesos sobre una llengua o sobre una varietat lingüística, generats per la ignorància o la malvolença, que responen a estereotips. Se sol diferenciar entre prejudicis interlingüístics, que afecten la valoració d’una llengua respecte d’altres, i prejudicis intralingüístics, que tenen relació amb la diversitat interna d’una llengua.

      LLENGÜES EN CONTACTE
      Llengua minoritària: llengua que disposa d’un nombre reduït de parlants ( a Europa, el suec amb 8 milions de parlants, per exemple).

      Llengua minoritzada: llengua que veu restringida els àmbits d’ús i les funcions en benefici d’una altra llengua, la denominada dominant ( el català, l’èuskar o el gal·lés, per exemple).

      Bilingüisme: ús altern de dues llengües. Classes:
      Individual: quan una persona és capaç de fer servir dos idiomes.
      Social: un grup social usa dues llengües; una de pròpia i una altra d’un altre grup, que es van alternant segons unes normes establertes.
      Territorial: un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades: en cadascuna d’elles s’utilitza una d’elles ( el cas de Bèlgica).
       
      La situació més freqüent és la de bilingüisme social que , cas que hi haja desequilibri en l’ús d’ambdues llengües (una s’empra en les relacions formals i l’altra, la pròpia, en els àmbits familiars) provoca una situació de substitució lingüística.

      Diglòssia: situació que es produeix en una societat on conviuen dues llengües o més i una d’elles es considerada superior i té uns usos elevats culturalment i sociopolítica, mentre que l’altra o les altres s’usen per a funcions informals.

      Conflicte lingüístic: situació produïda quan una llengua forana comença a ocupar els àmbits d’ús i les funcions que corresponen a la llengua pròpia d’una comunitat lingüística. Aquest procés pot abocar en la substitució lingüística.

      Substitució lingüística: la llengua pròpia (L1) es desplaçada de forma parcial o total per la forana (L2) en diversos àmbits d’ús. És un procés lent, de caràcter quantitatiu (nombre de parlants i freqüència d’ús) i qualitatiu (diferent distribució de funcions lingüístiques, normes i àmbits d’ús). Aquest procés es pot resoldre favorablemet amb la normalització lingüística.

      Normalització lingüística: procés social pel qual una llengua minoritzada esdevé el mitjà habitual de comunicació privat i públic, formal i informal, oral i escrit, en el conjunt d’una societat. L’objectiu és que tota la població conega i use la llengua de forma habitual i en tots els nivells i àmbits d’ús. Els mitjans de comunicació i l’ensenyament constituiran els instruments fonamentals per a la normalització del coneixement. Les mesures que els poders públics prenen per afavorir aquest procés rep el nom de política lingüística.

      Normativització lingüística o codificació lingüística: procés de codificació ortogràfica, morfosintàctica i lèxica d’una llengua.