MARIUS TORRES (1910-1942) CANÇÓ A MAHALTA Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.  Fem el mateix camí sota els mateixos cels. No podem acostar les nostres vides calmes:  entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. En els meandres grocs de lliris, verds de pau,  sento, com si em seguís, el teu batec suau  i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,  de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.  Les cançons a Mahalta són uns cants inspirats per Mercè Figueras, una dona amb qui va compartir passeigs, lectures i converses en la seva estada al sanatori de Puig d’Olena, que durà fins a la seva mort.  Palmes: En el poema, el mot “palmes” tant pot fer referència als arbres com a la fulla d’aquest arbre, però, a causa del seu simbolisme, ens pot fer pensar en la palma del martiri (evocant la mort, fins i tot, de tantes persones que perdien la vida durant la guerra civil). Recordem que va ser escrit el 1937, en ple conflicte bèl—lic, i que Màrius Torres pertanyia a una família d’ideologia republicana. Meandres: meandre: m. 1 Volta sinuosa que fa un curs d’aigua, un riu, un camí.