El text narratiu

El text narratiu

Una narració és un text en què un narrador explica el desenvolupament d'uns fets, que poden ser reals o ficticis, al llarg del temps.

1. Característiques del text narratiu

Els principals trets dels textos narratius són:

• Solen estar escrits en prosa.
• Hi ha la presència d'un narrador que explica la història.
• Lingüísticament, es fonamenten en el sintagma verbal, perquè l'acció s'expressa mitjançant el verb.
• S'hi inclouen descripcions i diàlegs.
  La narració, el diàleg i la descripció es poden combinar de maneres diverses i cada obra o cada fragment pot ser redactat amb un procediment diferent. Aquests procediments donen lloc a tres estils bàsics: l'estil directe, l'estil indirecte i l'estil indirecte lliure.
  • Estil directe: la veu de l'enunciador apareix reproduïda directament en el text d'una manera literal sense cap modificació, mitjançant signes gràfics (cometes o guions) i verbs de dicció: dir, explicar, preguntar...Per exemple: "No hi renunciaré de cap manera!", va exclamar.
  • Estil indirecte: la veu de l'enunciador apareix inserida en el discurs del locutor amb les adaptacions necessàries. Per exemple: Va exclamar que no hi renunciaria.
  • Estil indirecte lliure: la veu de l'enunciador apareix en el text inserida en el discurs del locutor, que li cedeix la paraula indirectament sense cap marca gràfica ni cap verb de dicció. Per exemple: Volia que els quedara ben clar: no hi renunciaria de cap manera.

2. Estructura del text narratiu

El text narratiu pot presentar dos tipus d'estructures:

• Estructura lineal o contínua: és el tipus més freqüent i consisteix a explicar els fets seguint un ordre cronològic. Consta de:
  • Plantejament o introducció: es presenta la situació i l'inici del conflicte.
  • Nus o desenvolupament: cos central de la narració. Al llarg del nus la tensió narrativa augmenta fins arribar al clímax (moment àlgid que anuncia el desenllaç).
  • Desenllaç o conclusió: acaba la història. El desenllaç pot ser:
    • Tancat: el conflicte es resol.
    • Obert: el conflicte no es decideix de manera clara i el lector pot imaginar diversos finals.

• Estructura no lineal o discontínua: l'ordre temporal dels fets s'altera. Hi ha diversos recursos per ordenar els fets de manera discontínua:
  
  
• Comença l'acció in medias res: el relat s'inicia en ple desenvolupament de l'acció. És un començament sobtat.
• Pot fer un retrocés en el temps: retrospecció, analepsi o flash back.
• Pot avançar-se en el temps: anticipació, prolepsi o flash forward.
• Descripció: recurs que té el discurs de suspendre la narració i descriure un lloc (topografia) o un personatge, atenent als seus aspectes físics (prosopografia) o psicològics o de caràcter (etopeia). La descripció serveix com a recurs per alentir o deturar el temps del relat en els textos narratius.
• Digressió: recurs que consisteix a allunyar-se de l'assumpte principal en un discurs. En la narrativa ocasiona una alteració en el ritme del temps del relat. 
• El.lipsi: tècnica de tractament del temps narratiu per la qual s'eliminen períodes de la història relatada i es controla la velocitat (per exemple, pot passar que en una novel.la s'acabi el primer capítol quan el protaginista té quatre anys i comenci el segon capítol quan en té deu). -Escena: fragments en els quals coincideix el temps de la història i el temps del discurs (per exemple, en els diàlegs). 
• Flux de la consciència: correspon a la forma moderna del monòleg interior, que es caracteritza per l'emergència de l'inconscient a nivell textual. 
• Resum: explicació abreujada, es tracten en poques línies un seguit d'esdeveniments. 

3. Elements de la narració

Els elements bàsics de la narració són: el narrador, el temps, l'espai i els personatges.

El narrador: explica la història i estableix el punt de vista des del qual es narren els fets.

• Narrador intern: intervé en l'acció. Pot ser el protagonista (1a persona), un testimoni (3a persona) o multiselectiu (diferents personatges de l'obra que expliquen en 1a persona la història).

• Narrador extern o omniscient: no intervé en la història. Explica els fets en 3a persona, des de fora. Pot ser:
  • Total: si ho coneix tot, sap com pensen els personatges.
  • Parcial: només explica allò que veu, com una càmera de cinema.

El temps i l'espai:

• El temps històric: l'època en què succeeix l'acció.
• El temps narratiu: hores, dies o anys que dura l'acció.
• L'espai: lloc on passa l'acció.

Personatges: són els éssers, generalment persones, que intervenen en l'acció. Segons la seva complexitat poden ser:

• Plans: són simples i no evolucionen.
• Redons: són complexos i experimenten canvis.

Segons la seva funció poden ser:

• Protagonistes: són els personatges principals.
• Antagonistes: s'enfronten als personatges principals.
• Secundaris: no són fonamentals per al desenvolupament de l'acció.

4. Principals gèneres narratius

Es classifiquen en funció del caràcter real o fictici dels esdeveniments narrats.

Gèneres narratius de ficció.

• Poema èpic o epopeia: Poema narratiu extens que explica les accions extraordinàries dels déus o herois llegendaris d'un poble. Sol ser anònim i de caràcter tradicional.
• Roman: Narració en vers que tracta sobre les antigues llegendes relacionades amb el rei Artús.
• El conte: Narració breu, en prosa, que explica fets extraordinaris.
  • El conte tradicional: és anònim, sovint es transmet oralment i acostuma a tenir funció moralitzadora.
  • El conte literari: és obra d'un autor conegut i és escrit.
• La novel·la: Narració extensa, en prosa, que explica una història fictícia amb la voluntat que sembli versemblant. N'hi ha molts tipus:
  • Novel·la cavalleresca: apareguda al segle XV.
  • Novel·la històrica: apareguda durant el romanticisme.
  • Novel·la realista i naturalista: dominant a la segona meitat del segle XIX.
  • Novel·la d'aventures.
  • Novel·la psicològica: molt important al segle XX.

Gèneres narratius que no són de ficció:

• L'assaig: l'autor manifesta les seves idees sobre política, religió, història... Està molt vinculat a l'article periodístic, que es publica a la premsa i tracta temes d'actualitat.
• Les memòries: Narració autobiogràfica en què l'autor explica esdeveniments que ha viscut i en fa una valoració.